Primavera

Sé que arriba la primavera,I que em negues aquell somriureQue altres vegades em regalaves. No en pagaré el preu,No puc fer-ho.Més tenint els botons de les flors que esclaten davant meu,A l’ampit de la meva finestra.Els lliris ja són blancs i Aquella criatura que va néixer a l’hivern,Ja és mare. També ho sóc jo, de … Continúa leyendo Primavera

Petjades

Torno a passejar per boscos que,Amb seguretat,No tornaré a trepitjar mai més.Recordo les meves passes per aquí iM’oblido de si el viscut fóu en blanc i negre o en color.Enyoro el passat,Un passat que acumula molt més dolor queEl que pugui viure a partir d’ara.Voldria aturar-lo.Enmarcar una d’aquelles passes que vaig fer,En un dia qualsevol,Quan … Continúa leyendo Petjades

ONADES

No sóc sinó un dofí,Resseguit en l’oceà i calcat en la sorra mentre l’aiguaFa retornar el meu dibuix al mar,Entre l’escuma. De dia, vorejant les platges de Corfú:Una vella barca, un infant que necessita algú amb qui parlar.Arrencar un somriure al sol,No puc, no puc.Per més que salto, no l’atrapo i, no entenc com la … Continúa leyendo ONADES

Anorèxia

Sols queda el meu cosContradint les lleis de la gravetat.No puc dominar-ho.I tinc por.Tinc por però no vull que ningú m’abraci.No vull deure res a ningú.Vull caure sola.I viure-ho sola.Però caic, caic.Caic sense fi,I tinc por. O avances oEl temps t’empeny,T’ofega, t’oprimeix i,Juga amb tu.Riu, riu veient el teu cos.Corbat, tens i amb por. Continúa leyendo Anorèxia