Encontrando la belleza y la creatividad en cada momento
Madre, Humanista, Pedagoga Waldorf, Terapeuta,Bailarina y tejedora incansable. Amante de la Naturaleza, en ella me apoyo y me inspiro para crear, ayudar y aportar cosas bellas al mundo.
Encengué una espelma i un encens. Després d’unes quantes respiracions, col.locà les mans obertes amb el palmell enlaire, al costat del cos.Notà com el seu amic, assegut davant d’ella, col.locava les mans damunt les seves i respirava profundament. Els palmells l’hi cremaven. I el front, i el pit també. L’escalfor era molt intensa. – T’he … Continúa leyendo Meditació
Penses que ja ets gran. Fa molts anys que vas sortir de l’escola i que vas deixar endarrera aquells durs moments d’incomprensió, maldat i sovint marginació per la diferència.Certs humans ataquen allò que no poden controlar ni etiquetar, com si fós un enemic al que cal destruïr ràpidament, abans que et pugui fer pensar. Certs … Continúa leyendo Camí sense sortida
AIXÒ ÉS EL QUE NECESSITO DE VERITAT. Continúa leyendo Les tres Belles Dorments
Inici de curs. Classes, coreografies, varietat d’edats i nivells diferents i un desig de satisfer-los a tots. D’arribar-hi, de ser el suficientment clara, dolça, específica i fàcil perquè puguin agafar els passos amb facilitat, puguin fer els estiraments sense fer-se mal…Aprenguin. I disfrutin. Però en classes se’m barregen iniciats i veterans. Qüestions d’horaris. I és … Continúa leyendo Inici de curs
Ho recordo com si fós ara.– Has vist que bonic?– El què?– Allò que hi ha darrera la porta.– Què hi ha Meri? No he vist res.– Hi ha muntanyes i molts camps…Vés-hi. Vés i mira-ho.– Hi ha mar?– No, hi ha molts rius. I molta, molta llum. Quan marxeu mireu-ho. M’agrada més… No et … Continúa leyendo Meritxell
Després de dos anys ballant juntes la Raquel se’n va a viure a Barcelona, per seguir el seu somni de la dansa.Jo també he deixat el grup on ballavem juntes, encara que a mi no hagin volgut fer-me sopar de despedida (ja se sap, dones), però ella sap que l’hi desitjo tot el millor i … Continúa leyendo La Raquel s’en va
Després d’un estiu inesperadament calurós (no més de 30 graus, tampoc ens passéssim), ja comença a arribar l’època «dels monzons» a Pamplona, la ciutat que m’acull des de fa gairebé quatre anys. Aquest època inclou pluges sobtades i inesperades, en qualsevol moment, a qualsevol lloc, ajaguda a la gespa llegint davant un sol espetarrant per … Continúa leyendo Els monzons
Una nit d’aniversari, el meu pare va venir a la meva habitació amb una cuca de llum.Brillava i era de color verd. No n’havia vist mai cap. Sempre recordaré quan ell va obrir la mà: era molt lletja, feia fàstic i tot. Però quan vaig tancar la llum, com ell va dir-me, va ser preciós.Tots … Continúa leyendo Em va donar la vida
I després d’haver estat volant pels aires de la incertesa, dels pensaments destructius, del dubte, donant voltes a la ment que l’allunyaven cada vegada més de la realitat, aquell dia s’aixecà amb un desig incontenible de tocar terra. Palpar allò que en aquell moment present era l’únic que l’hi pertanyia i que era real. El … Continúa leyendo Sabó per a roba delicada, si us plau…
Una tassa de l’Starbucks Coffee. És l’únic que ara mateix em recorda que pertanyo a algun lloc. Una tassa d’una multinacional nord-americana que no té res a veure amb la meva terra aconsegueix connectar-m’hi. És Barcelona, el sol, una terrasseta, sopar amb en Gon, veure la Carme, la innovació, la cultura, l’actualitat… el meu petit … Continúa leyendo Tornada
Encontrando la belleza y la creatividad en cada momento 