Encontrando la belleza y la creatividad en cada momento
Madre, Humanista, Pedagoga Waldorf, Terapeuta,Bailarina y tejedora incansable. Amante de la Naturaleza, en ella me apoyo y me inspiro para crear, ayudar y aportar cosas bellas al mundo.
– I què me’n diu d’aquest nen amb aquesta cara tan dolça?– No els hi recomano, és mut o tonto. La qüestió és que no parla i no sembla que tingui gaires ganes de sortir-se’n.– Si vostè ho diu…- Mentre s’allunyava, la dona girà la cara i clavà els ulls en els d’en Peter, que … Continúa leyendo El mocador vermell
La ciutat dorm de bon matí i jo ja fa estona que trafico. Un cafè ben calent, unes notes a la llibreta mentre observo com les plantes de la terrassa es mouen per un vent que promet ser gèlid. La gata arrossega el seu llarg cos per les meves cames i miola. L’hi obro la … Continúa leyendo Un diumenge de tardor
Ho recordo com si fós ara.– Has vist que bonic?– El què?– Allò que hi ha darrera la porta.– Què hi ha Meri? No he vist res.– Hi ha muntanyes i molts camps…Vés-hi. Vés i mira-ho.– Hi ha mar?– No, hi ha molts rius. I molta, molta llum. Quan marxeu mireu-ho. M’agrada més… No et … Continúa leyendo Meritxell
– Si tan sols pogués plorar.. – Va dir en veu alta mirant-se al mirall de fit a fit.– Necessito plorar…- I va aclucar els ulls amb força intentant produïr en ells una reacció semblant al dolor, un impuls semblant a una llàgrima.Res. Potser feia tres anys, després d’una mort tràgica que visqué en primera … Continúa leyendo Llàgrimes
Feia molt de temps que no connectaven de la manera que ho estaven fent en aquell dinar. La Marina se sentia ella mateixa, relaxada i tranquila. Per primera vegada, notava la seguretat de que ell també estava deixat anar. Es recolzava relaxadament en la cadira, amb els hombros endarrera i les cames obertes. Estaven en … Continúa leyendo Vells amics
(…)Una pàgina cada dia Carme, m’ho he proposat, per explicar-te tot el què està passant per aquí.Durant el dia és impossible i ara a la nit m’acompanyen els roncs de l’avi. Però és igual, significa que respira, que és amb mi, que està al meu costat, i això últim cal que ho llegeixis literalment. Passa … Continúa leyendo La mare
Vaig llevar-me a les cinc. Sabia que a les cinc i mitja l’avi ja seria al mercat. Esperava trobar alguna resposta en el seu silenci.El carrer era fosc i feia molt de fred.Vaig entendre perquè no vaig sentir parlar mai a l’avi: la boira que recorria el món aquella hora, era suficient. Per què destorbar-la?Amb … Continúa leyendo El mercat
Tornava a casa conduïnt i ella anava asseguda al seient del costat, amb aquells enormes ulls blaus mirant endavant. – Saps? vaig aconseguir treure’m el carnet de cotxe a la primera. Vaig passar molts nervis. I ara ja fa tres anys que condueixo. Quan dóno classes a pobles llunyans, m’agrada l’estona del trajecte. Escolto música, … Continúa leyendo Me n’he d’anar
Els nens s’estaven banyant per sufocar la calor que havia cremat tota l’herba en poc més de quatre dies. Feia potser cent anys que no es vivia un fenomen metereològic igual, en una regió on havien fet dels canvis de temps inesperats la seva senyera i de la jaqueta al braç, per si de cas, … Continúa leyendo Un estiu inesperat
Encontrando la belleza y la creatividad en cada momento 