Dedicat als avis. 15 anys.

Una taula, un joc de cartes i,el temps s’escorria lentament,sense presses.Una rialla, uns ulls que es clouen i una persona que lluitava per mantenir-los desperts.Sobre els caps, dues llums càl.lides que, sense il.luminar, donaven l’escalfor i protecció que ens rodejava.La cuina en funcionament: paelles, forquilles i extractors mentre una ànima dèbil però viva, es movia … Continúa leyendo Dedicat als avis. 15 anys.

Un bagul nou de vímet

Un bagul nou de vímet. A l’obrir-lo, la olor arriba fins al més profund de la meva ànima i sento la mà del meu avi recolzada al meu ombro. La veu de l’avi alentant-me a escriure dient-me que tot sortirà bé i que estic en el bon camí.És increïble pensar i saber que hi ha … Continúa leyendo Un bagul nou de vímet