Que te pilla el toro…

Era a la meva casa de la infància, a l’habitació on vaig créixer. Tenia les parets rosa salmó. La recordo perfectament. I ja érem grans i tu eres allà, amb mi. De sobte ho deixaves caure. M’havies enganyat amb una de les meves millors amigues. Com podia ser? I desapareixies de la meva vida. Així, … Continúa leyendo Que te pilla el toro…

Vértigo

És com aquella cançó de l’Ismael Serrano: “recibiré postales del extranjero (…) ¿cómo estáis todos? te echo de menos. Cómo pasa el tiempo.” Ahir, 23 d’Abril, em trobava asseguda en una terrassa d’un bar. D’un poble llunyà. Amb un nom inimaginable per mi fa cinc anys. O sis. o set, o deu…A la terrassa de … Continúa leyendo Vértigo

El salt definitiu

El salt definitiu no és pujar la cama més amunt, ni saltar més alt, ni aconseguir aquell pas que porta temps entrebancant-se cada vegada que arriba. El salt definitiu és el que et fa prendre la decisió i el compromís d’anar cap endins, de comprometre’t fermament amb la teva pròpia felicitat molt abans de dedicar-te … Continúa leyendo El salt definitiu

Tornada

Una tassa de l’Starbucks Coffee. És l’únic que ara mateix em recorda que pertanyo a algun lloc. Una tassa d’una multinacional nord-americana que no té res a veure amb la meva terra aconsegueix connectar-m’hi. És Barcelona, el sol, una terrasseta, sopar amb en Gon, veure la Carme, la innovació, la cultura, l’actualitat… el meu petit … Continúa leyendo Tornada

Muere lentamente

MUERE LENTAMENTE QUIEN SE TRANSFORMA EN ESCLAVO DEL HÁBITO, REPITIENDO TODOS LOS DÍAS LOS MISMOS TRAYECTOS, QUIEN NO CAMBIA DE MARCA, NO ARRIESGA VESTIR UN COLOR NUEVO Y NO LE HABLA A QUIÉN NO CONOCE. MUERE LENTAMENTE QUIEN EVITA UNA PASIÓN, QUIEN PREFIERE EL NEGRO SOBRE EL BLANCO Y LOS PUNTOS SOBRE LAS “ÍES” A … Continúa leyendo Muere lentamente