Amor propi

(…) Amor, el meu, perquè si no tinc aquest, encara no puc tenir el d’un altre. Però mentre penso això, ressegueixo amb els ulls la fotografia. Amb ella no sóc tan estricta com amb el mirall. Hi veig uns ulls impossibles de fer mai que em mirin de la mateixa manera que jo els ressegueixo. … Continúa leyendo Amor propi

Juguem a ser escriptors

Per poder escriure, necessito posar-me les ulleres. És l’ única manera que veig saltar les paraules, una darrera l’altra a través dels vidres, enormement graduats, per cert, de les meves lents. És l’única manera que puc posar paraules sobre un paper. No us dic que moltes vegades, la majoria, m’agafen pensaments inesperats, literaris, fent les … Continúa leyendo Juguem a ser escriptors

Tallar

Quantes persones coneixeu que s’hagin assegut davant d’un amic i l’hi hagin dit: – Hem de parlar. Ja no m’ho passo tan bé amb tu com abans, has canviat o simplement hem evolucionat de diferent manera. Necessito que ens prenguem un temps, hauriem de conèixer noves persones. La veritat és que fa riure. Fa riure … Continúa leyendo Tallar

Els monzons

Després d’un estiu inesperadament calurós (no més de 30 graus, tampoc ens passéssim), ja comença a arribar l’època “dels monzons” a Pamplona, la ciutat que m’acull des de fa gairebé quatre anys. Aquest època inclou pluges sobtades i inesperades, en qualsevol moment, a qualsevol lloc, ajaguda a la gespa llegint davant un sol espetarrant per … Continúa leyendo Els monzons

Me n’he d’anar

Tornava a casa conduïnt i ella anava asseguda al seient del costat, amb aquells enormes ulls blaus mirant endavant. – Saps? vaig aconseguir treure’m el carnet de cotxe a la primera. Vaig passar molts nervis. I ara ja fa tres anys que condueixo. Quan dóno classes a pobles llunyans, m’agrada l’estona del trajecte. Escolto música, … Continúa leyendo Me n’he d’anar