Petjades

Torno a passejar per boscos que,Amb seguretat,No tornaré a trepitjar mai més.Recordo les meves passes per aquí iM’oblido de si el viscut fóu en blanc i negre o en color.Enyoro el passat,Un passat que acumula molt més dolor queEl que pugui viure a partir d’ara.Voldria aturar-lo.Enmarcar una d’aquelles passes que vaig fer,En un dia qualsevol,Quan … Continúa leyendo Petjades

ONADES

No sóc sinó un dofí,Resseguit en l’oceà i calcat en la sorra mentre l’aiguaFa retornar el meu dibuix al mar,Entre l’escuma. De dia, vorejant les platges de Corfú:Una vella barca, un infant que necessita algú amb qui parlar.Arrencar un somriure al sol,No puc, no puc.Per més que salto, no l’atrapo i, no entenc com la … Continúa leyendo ONADES

Anorèxia

Sols queda el meu cosContradint les lleis de la gravetat.No puc dominar-ho.I tinc por.Tinc por però no vull que ningú m’abraci.No vull deure res a ningú.Vull caure sola.I viure-ho sola.Però caic, caic.Caic sense fi,I tinc por. O avances oEl temps t’empeny,T’ofega, t’oprimeix i,Juga amb tu.Riu, riu veient el teu cos.Corbat, tens i amb por. Continúa leyendo Anorèxia

Apretar les dents

Noto que sense voler apreto amb força les dents.La nit és inquieta per mi aquests darrers dies. Quelcom que espero amb antel.lació, amb el dubte de si avui serà el dia en el que podré concil.liar el son. La foscor desperta tots els dubtes, tots els somnis.Totes les veritats.Tancar els ulls és obrir l’interruptor de … Continúa leyendo Apretar les dents