ADÉU

Ell l’hi va agafar la mà i l’hi va dir:– Ningú vol dir-me què tinc, tothom m’amaga el què em passa. Jo sóc valent per lluitar i tirar endavant, però si no me’n surto en aquesta lluita, no oblidis, que des d’allà on sigui, faré tot el possible per ajudar-te.Recordo que en aquell moment, vaig … Continúa leyendo ADÉU

EX-

Tinc un amic al que respecto molt. És molt religiós i podries pensar fàcilment que s’ha escapat del Seminari. Però no s’ha de jutjar a la gent per l’aparença. Això ho vaig descobrir el dia que ens vam trobar en un bar i ell ja duia dues cerveses a sobre.Fa poc em va visitar i … Continúa leyendo EX-

INFELICITAT. Febrer 2007.

Hi ha gent incapaç de ser feliç? Podria dividir-se el món en aquells que són capaços de viure la vida sense complicacions i aquells que treiem fum del cap de tant pensar inclús sobre la capacitat de ser feliç que té una gota d’aigua? (i tinc testimonis que han presenciat igual que jo una conversació … Continúa leyendo INFELICITAT. Febrer 2007.

Dedicat als avis. 15 anys.

Una taula, un joc de cartes i,el temps s’escorria lentament,sense presses.Una rialla, uns ulls que es clouen i una persona que lluitava per mantenir-los desperts.Sobre els caps, dues llums càl.lides que, sense il.luminar, donaven l’escalfor i protecció que ens rodejava.La cuina en funcionament: paelles, forquilles i extractors mentre una ànima dèbil però viva, es movia … Continúa leyendo Dedicat als avis. 15 anys.

Un bagul nou de vímet

Un bagul nou de vímet. A l’obrir-lo, la olor arriba fins al més profund de la meva ànima i sento la mà del meu avi recolzada al meu ombro. La veu de l’avi alentant-me a escriure dient-me que tot sortirà bé i que estic en el bon camí.És increïble pensar i saber que hi ha … Continúa leyendo Un bagul nou de vímet