Estiu 2009

Ha estat un estiu intens. Un camí sense retorn. Un estiu de creixement, de comprensió, de llargs dies al sol de l’Empordà, de la Garrotxa…Al sol dels amics de veritat, d’aquells que perduren en el temps, d’aquells amb els que et reconeixes en el llenguatge dels ulls. De moments, dels gossos jugant, la Lloba banyant-se al parc, de nits en masies, de la porca Margarita i la grip A a Londres. Dies de trencar llaços, d’alliberar-se i iniciar un camí de llibertat sense retorn. Pamplona ens espera, amb un fred impacient per arribar, amics exigents i un anglès atrofiat. Cursos de dansa i noves coneixences, dies que s’allarguen i es multipliquen. Una vida sencera s’ha viscut aquest estiu, sense necessitat de complir anys. Trista, alegre, agraïda i alhora encongida carrego les maletes al cotxe i arrenco sense mirar endarrera, amb una carretera al davant que espero que em porti d’aquí un any al mateix lloc d’on parteixo avui. Una mica més gran