Tal com ella ho feia amb aquells en els que creia poder confiar, els arbres del parc també s’havien desfet de les seves cuïrasses, que jeien al terra formant una catifa cruixent, un plaer al ser trepitjada, un vici, igual que aquells plàstics plens de bombolletes d’aire.
Els arbres no es protegien davant del fred, al contrari, deixaven caure totes les fulles amb la confiança que la natura els protegiria. Tot, parlat en el silenci. Ni tractes, ni contractes, ni esperances. Sols confiança. Sols el silenci de saber que tot està en ordre.
L’aigua del riu on es remullaven els peus dos mesos abans gairebé cobria les fulles. Baixava amb molta força, arrossegant troncs, fulles, branques i ànecs despistats, amb cara d’esforç intentant remar a contracorrent.
Va veure el seu veí que s’acostava amb una barra de pa en una bossa de plàstic i un diari a sota el braç. No volia parlar-hi. S’acabava de llevar i encara no havia dit una paraula, mantenia un discurs intern amb la seva gossa i el parc que no feia necessari haver de moure els llavis. De fet, se sentia incapaç de fer-ho, i més, amb el cos en dejú.
– Bon dia maca, sembla que tornarà a ploure, no?
I com si li fiquéssin un ham dins la boca i l’hi arrenquéssin les paraules, només pogué dir:
– Sí.
I seguí caminant.
Per què? Per què trencar la vida amb les paraules? Si, al capdavall, els moments més importants sovint transcorren en el silenci.
Encontrando la belleza y la creatividad en cada momento 
Ja ho diuen que sovint és més important allò que deixem de dir que no el que diem. Però també instintivament necessitem dir.Ens llegim!M’agrada el teu blog!
Me gustaMe gusta
Tinc un video que t’agradaria, però no trobo l’e-mail. Anton.
Me gustaMe gusta
Excel·lent!!Cerque la veritat del teu silenci.Em passa el mateix en veure aquests matins els estols d’ocells quan llostreja.Una abraçada i molt bona setmana.Continue veient-te.
Me gustaMe gusta
Crec que són moments diferents… els moments de silenci són imprescindibles, de contemplació, de pensaments, de records, de diàlegs interns.La teva imatge de l’ham a la boca, se’m fa molt coneguda. L’he sentida moltes vegades.Però a vegades i a moments sóc jo que necessito tant i tant parlar! O escriure!Una abraçada.
Me gustaMe gusta
Crec que són moments diferents… els moments de silenci són imprescindibles, de contemplació, de pensaments, de records, de diàlegs interns.La teva imatge de l’ham a la boca, se’m fa molt coneguda. L’he sentida moltes vegades.Però a vegades i a moments sóc jo que necessito tant i tant parlar! O escriure!Una abraçada.
Me gustaMe gusta
Tal y como dice la canción:«Si lo que vas a decirno es más bello que el silencio,no lo vayas a decir.Que hable el mundo y calle el hombre,calle el hombre y vuélvase a callar.Mezcla el mundo, ruge mistral;mezcla el mundo y mézclanos con él.Ruge mistral, vuélvenos locos de atary con tu antiguo furorllévate a aquel que ose hablar.»
Me gustaMe gusta