Gabriela, 5 anys, Iniciació a la Dansa II:
Treballo amb aquestes nenes en una consulta d’una pedagoga i es fa un treball molt bonic i protegit. És un àmbit on elles poden expressar-se tal com volen, sense la intervenció de pares ni adults.
La setmana passada va morir el cosí petit d’una de les alumnes i vam fer una espècie de classe de dol i d’acompanyament a la mort i explicar una mica el què significa tot plegat.
Vam posar una espelmeta pel cosí i per totes aquelles persones que tenim lluny o que han mort…
Va ser realment molt emotiu. Com que els pares de la nena a la que se l’hi havia mort el cosí, no ho havien volgut explicar als altres, era una mica estrany que les nenes haguéssin encès espelmes a la classe de dansa sense cap motiu. Vaig decidir sondejar-les per veure si parlava jo pare per pare o les deixava a elles que expliquéssin el que havien fet:
– Bueno, ¿y cuando los papis os pregunten qué habéis hecho hoy, qué les vais a explicar?
La Gabriela:
– Pues lo que hemos hecho, que hemos puesto LAS VELAS PARA HABLAR CON LOS MUERTOS.
demasiadas embrujadas ven estas niñas.
Me gustaMe gusta
Que ja neixen saben moltes coses. Anton
Me gustaMe gusta
Algun pare segur que ha pensat que heu estat fent guija jajajaja.
Me gustaMe gusta
Molt bona.
Me gustaMe gusta