El blog buscant una familia, m’ha fet pensar en el meu encontre amb la Lloba. És un blog que segueixo sovint, quan la meva sensibilitat m’ho permet. Hi ha dies, que segons el títol, sé que no puc anar-hi perquè no podré pensar en altra cosa en tot el dia.
Hi ha una frase que la meva mare solia dir-nos de petits i que recordo amb especial intensitat les nits que em poso a dormir i sento el repicar de les gotes al carrer, no puc evitar pensar en aquells animalons abandonats. És un record que em ve cada nit de pluja, sense excepció:
SIEMPRE HABRÁ UN PERRO ABANDONADO EN ALGÚN LUGAR QUE ME IMPEDIRÁ SER FELIZ.
I com que la meva història va molt lligada a aquesta espècie animal, hi sento una especial afinitat.
El dia que vam decidir adoptar la Lloba, feiem un cafè en un bar aprop de casa. Era un acalorada tarda d’agost. Jo reclamava la meva mascota i la por de la meva parella era que una vegada arribés a la Protectora, volgués sortir amb un gos a cada braç i a cada cama. O amb el més lleig, que també hi tinc especial tirada. I si és lleig i molt desgraciat, encara més.
Vam haver de fer un pacte. Aniriem només a mirar i si no hi havia cap gos que l’hi agradés, tornariem a casa sense res. Difícil pacte, impossible per mi, però vaig dir que sí.
L’experiència de la Protectora per mi va ser força horrorosa. A la Lloba la tenien separada dels altres perquè tenia només 3 setmanes i no estava vacunada. Els altres estaven tots malalts i la podien contagiar. L’havien tret d’una sèquia on hi havien llançat tots els germans, que havien mort, menys ella. Jo no l’hi vaig fer gaire cas però a la meva parella l’hi va encantar. A mi me n’agradava un altre, que era pel que ens vam finalment decidir. Però quan l’hi vaig anar a comentar a la noia que ens enduiem una altra gosseta, la Lloba es va posar a plorar, cridar i donar cops contra la porta. Ens la vam haver d’endur perquè al capdavall va quedar més que clar, que pel mòdic preu de 60 euros, la Lloba va adoptar a una parella ben simpàtica.
De moment, sembla que està contenta perquè no ens ha tornat…
Encontrando la belleza y la creatividad en cada momento 
Moltes gràcies per fer referència al meu bloc.Tan de bò hi hagués molta, molta gent com tu que decideixen donar una nova vida a algun d’aquests animalons. Animo a tothom que li rondi pel cap adquirir un nou company, que es passi per una protectora. Segurament hi trobarà l’amor més gran de la seva vida.Que guapa està la Lloba a les fotos!!
Me gustaMe gusta