He decidit comprar el bitllet. Aquí no hi faré mai més res.
No m’hi lliga res, excepte en Joan, i tot i així, el fantasma de la infidelitat, que no és cap altre que el fantasma de la impermanència de les coses, em persegueix sempre.
Abandonar abans que t’abandonin, enganyar abans que t’enganyin…sempre controlar la situació. És un absolut descontrol. Acabes visquent adelantant-te al que passarà, el que creus que passarà, per suposat sempre negatiu.
He comprat el bitllet perquè he anat a la meva anterior feina, a saludar-los, a fer el tallat amb ells i m’he trobat amb indiferència, males cares, rialletes i compassió.
I ara sóc a la meva botiga i em trobo amb un silenci escandalós, estanteries plenes d’objectes que ningú sembla voler, un CD que porta dies i dies girant sense que ni tan sols l’escolti i jo, en una bombolla, un aqüari de bolsos, sabates i bufandes.
Veient com fileres de persones passen per davant de la porta i cap s’atreveix a entrar.
– Ei, que m’he dutxat avui!- I és veritat, encara que m’hagi quedat sense aigua calenta amb el cap ben ensabonat.
Encontrando la belleza y la creatividad en cada momento 
Les uniques coses que ens lligan som nosaltres mateixos, cuan aprens a deslligarte de tot es cuan pots començar a aprendre com ser lliure, la posesio es el pitjor del «lastres» per l’anima, y tot el que ens lliga es posesio.
Me gustaMe gusta
Mai podrem avançar-nos, intentem control·lar la situació, intentem crear els escenaris que imaginem, però sempre anem una passa enrere, caient amb les mateixes pedres… Petons princesa!
Me gustaMe gusta
Si un no passa tràngols no s’exercita en saber-los saltar. Qui no en passa? La indiferència que et puguin demostrar, quasi sempre mortifica i més. Anton.
Me gustaMe gusta
🙂wapa… vam venir nus i nus ens en anirem;entremig mirem de creure en les il·lusions per sentir que el dia a dia és menys feixuc; avui estic content malgrat les paraules puguin no semblar-ho… i m’agradaria encomanar-te un somriure.et sentiràs «infidel» si ho faig?si te l’encomano?jo crec que no…si penses en què les persones que estimes, quan gaudeixen, et podran encomanar la seva alegria… podria ser, no sempre, però podria ser, que també et deixéssis encomanar i que els fantasmes es facin tant i tant transparents que ja ni els vegis!!! 🙂petons i llepades somrients!
Me gustaMe gusta