Em fa moltíssima gràcia aquella gent que diu que no creu en res que no estigui demostrat científicament.
Em fa molta gràcia aquella gent que pensa que les persones amb inquietuds espirituals no es tenyeixen els cabells, porten roba feta de cotó orgànic i sobretot, en el cas femení, no es depil.len les cames ni les aixelles.
Podria extendre’m moltíssim en aquest tema. I ho faré, però mica en mica, i conforme avancin els dies i segueixin passant-me experiències curioses relacionades amb ell.
També em fa gràcia aquells que barregen l’espiritualitat amb l’esoterisme i l’ences amb olor de patchouli.
En general, fujo de les etiquetes, de les pròpies almenys, perquè vivim en una societat en la que és difícil escapar de jutjar els altres per la seva vestimenta, físic, cotxe o professió, i jo no sóc una de les persones que aconsegueix no fer-ho, encara que ho intento.
Però dic que en fujo perquè estic segura que el 99% de les persones que em coneixen, no s’imaginen de cap de les maneres que jo medito cada dia, menjo biològic (i no-biològic), practico el Reiki, la Canalització, i la Homeopatia (aquesta des de que tinc 3 o 4 anyets, no és mèrit meu), a part de que crec i he experimentat el 99% de les coses que no han estat científicament provades. No en tinc en absolut l’aparença, de fet, aparento tot just el contrari, físicament parlant.
Com es medeix l’amor cap a una altra persona empíricament? en el nombre d’abraçades que l’hi dones?en els petons? els missatges al mòvil dient-li que l’estimes? D’aquesta manera, podria pensar que moltes persones del meu entorn m’estimen amb bogeria, tot i que després d’abraçar-me, amb els actes i actituds, amb les mirades, els oblits i els mals sentiments, em fereixen.
I on em fereixen? no hi ha sang, ni cicatrius visibles. No hi ha agressió aleshores?
Com es medeix la intuïció que ens diu que amb certa persona no hi estem a gust, no hi connectem, no ens en refiem? Portem cables d’ADSL que no permeten la connexió?
I, per què hi confiem, si no la veiem, aquesta intuïció? No és una dona, ni un sms al móvil, ni un cop de puny inesperat que et posa en estat d’alerta.
Com es medeix la creativitat que fa que moltes persones buidin tot allò que porten dins en papers, notes i blogs realment preciosos que llegeixo sovint? D’on ho extreuen?
Com és possible que existeixin tants móns, tan rics, i tots en aquest on vivim, i no siguem capaços de veure’ls?
Cito a Einstein, gran científic, quan va dir que ” El segle XXI serà espiritual, O NO SERÀ”. Recomano a tothom una pel.lícula molt interessant que es diu Y tú que sabes?
És cert, i aquells pocs amics que comparteixen el meu “secret” ho saben, que és l’únic tema en el que no dóno el meu braç a tòrcer.
I és que em sembla tan no-científicament evident…
No ho entenia. Qui és? Ja tornaré a llegir. les decisions teves deuen ser les precises que et convenen. M’havia familiaritzat, però els xips els canviem.voldria continuar sent…Anton.
Me gustaMe gusta
De ser com tu n’hi ha. Qui sap si el que escriu ho és.Acostumo a pensar sempre en el Bé, posar-me en la carcasa de l’altre per comprendre que vol de mi i si ho tinc hi és possible facilitar-ho. Pregunto poc. Si un vol dir que digui, i, si jo vull dir dic. Com tu, em sorprenc que molts quan saben el que ets, el que fas, com penses, et deixen de racó o fins procuren fer-te la punyeta.però la convivència porta les coses a lo cuotidiá i el roce que tenim amb altres persones delimita les àrees en les que podem estar.>Amistats, si. Però tu dona sempre i no demanis mai i tindràs l’amistat durable.>Si ens posem en l’ordre íntim, no en parlem.Obeeix, obeeix i obeeix>els dictats que t’ofereixen.>A demés d’escriure, que ho faig a gust i m’agrada – N’he donat de poesies exprofeses… buf – i si et dieun gràcies, rai, però fes-ho, tu que en saps ho has de fer.>també, arran un moment molt fràgil>em vaig posar a pintar.( la ca que veus a perfil és una acuarela meva) i si faig uns vint quadres al any – aquest any amb això d’INT. em quedaré curt, els dono donats, així per un GRÂCIES.>Potser no espero res, perque tinc molta cosa i la puc donar. Noem fa ser més bo, si no més feliç amb mi mateix i els meus,la famìlia, dona, fills i nets.>Un cercle que un ha de cultivar per que és el primer, si aquest es desmorona, cau tot. Prou, un altre dia ja parlarem una estona més. Cuida la salut, que no se’n vagi. Anton.- Si et sembla el borres després.
Me gustaMe gusta