SuperWoman

El mite de la Superwoman acaba quan et poses a dormir, extenuada, una migdiada el diumenge i t’aixeques amb una febrada que et deixa inmòvil al llit durant dies. Tot i així, tu vols mantenir el ritme: treballadora activa i fervent, asseguradora d’una llar neta, acollidora i perfumada, intel.lectual i devoradora de llibres, esportista, entregada a la teva filla animal amb llargs passejos nocturns i dona sexy i arreglada pel seu marit.
Ai senyor! Tot s’esfuma quan la grip es complica en pneumonía. Dona de cabells bruts i ulleres entelades, de llavis tallats i cremats per la febre, flemes de sang poc sexys, suades sota els llençols però no fruit del sexe, devoradora de programes televisius d’entreteniment i baixa moral, descuidadora de la llar, ara bruta i plena de pèls i abandonadora familiar, doncs a la gossa ningú l’hi pot procurar llargs passejos, lectora de revistes com el Cuore i hores i hores de son i deliris nocturns.

Sí, entre la Superwoman i la Superdesperdici humà, hi ha una fina línia que conforma la realitat, l’autèntica realitat del gènere femení, i a la que totes hauriem d’aspirar. Però, potser no em féu cas perquè la febre i el Cuore no em deixen pensar amb claredat.