Penses que ja ets gran. Fa molts anys que vas sortir de l’escola i que vas deixar endarrera aquells durs moments d’incomprensió, maldat i sovint marginació per la diferència.
Certs humans ataquen allò que no poden controlar ni etiquetar, com si fós un enemic al que cal destruïr ràpidament, abans que et pugui fer pensar. Certs humans reaccionen molt agressivament enfront una altra opinió, pensament, forma de vida o de vestir, de somriure…Volen el.liminar el missatger d’aires nous, no volen ni tan sols llegir la primera línia d’aquell pergamí que els hi arriba, la oportunitat és una amenaça que cal matar d’arrel. Cal retallar la llum de l’altra persona, mica en mica, pessic a pessic, cal minvar-la fins que el reflex d’aquella llum deixi d’enlluernar.
Haurien de plantejar-se el dubte, responsabilitzar-se de la seva vida, adonar-se que hi ha coses en les que s’equivoquem i són ignorants? Nooo!!!Tinc por? mato el motiu de la meva por, encara que ell/a no en tingui cap culpa doncs, la por no és d’ell/a. Ell/a no és la por.
– Passa de tot, no val la pena, són ignorants. – L’hi deien aquells que l’estimaven.- No saben ni de què et tenen enveja, no són ni conscients de què els hi passa. Són com animals.
– Però amb maldat.- Va afegir ella.
– No els hi donis cap mena d’importància.
– D’acord.
Però al tancar la porta de casa seva, va començar a plorar, a sanglotar i a sentir una tristesa infinita. Feia molts anys que havia sortit de l’escola, es deia. Ja no haurien d’afectar-li aquestes coses.
Però la maldat, la por al desconegut, la crueltat i la ignorància humana no tenen ni edat escolar, ni temps, ni límit.
Ni perdó.
I això arranca el plor a qualsevol.
Ja ho has dit tu, “penses que et fas gran”, pero en el fons tots seguim sent aquells nens/nenas fragils i timids que viuen en el seu mon on el seu cor es qui mana sobre la justicia.
Me gustaMe gusta
sovint patim aquesta impotència
Me gustaMe gusta
Conservadurisme, prepotència, no voler que els altres triomfin, son ells sols els profetes, els déus, els que tenen la veritat…I és que la vida és això. Lluita constant per seguir sent tu. El plor no ha de ser impotència, la impotència`pot fer caure en la inoperància i cedir fins tornar-te com ells i deixar la teva identitat. El triomf no és per als dèbils, si no per les voluntats arrelades i incombustibles.Dur a terme els propòsits és difìcils d’assolirNo és el cos que ha de ser fort si no l’esperit, la determinació, la constància… Tots ens hi trobem. Per ser un costa… fins algun plor.Anton.
Me gustaMe gusta
Prefereixo plorar, sentir-me petita i veure un pati d’escola al meu voltant, més que trobar-me perduda en camins sense sortida d’aquest món d’adults ple de crueltat i malícia. Vols jugar a fets i a amagar? O al pilla-pilla?T’estim cuca! Tenir aquesta sensibilitat sembla que a vegades puguis ser el pitjor que ens està passant, però saps què? Amb tu he après que és un regal!
Me gustaMe gusta
Obre el vitral on restes acovardida i engega el teu caràcter fort i dur a la vegada que tendre i amorosit. La lluita se’t presenta accepta-la com un bé per enfortir-te davant les adversitats que puguin fer-te mal. Anton.
Me gustaMe gusta