Camí sense sortida

5 comentarios en “Camí sense sortida”

  1. Conservadurisme, prepotència, no voler que els altres triomfin, son ells sols els profetes, els déus, els que tenen la veritat…I és que la vida és això. Lluita constant per seguir sent tu. El plor no ha de ser impotència, la impotència`pot fer caure en la inoperància i cedir fins tornar-te com ells i deixar la teva identitat. El triomf no és per als dèbils, si no per les voluntats arrelades i incombustibles.Dur a terme els propòsits és difìcils d’assolirNo és el cos que ha de ser fort si no l’esperit, la determinació, la constància… Tots ens hi trobem. Per ser un costa… fins algun plor.Anton.

    Me gusta

  2. Prefereixo plorar, sentir-me petita i veure un pati d’escola al meu voltant, més que trobar-me perduda en camins sense sortida d’aquest món d’adults ple de crueltat i malícia. Vols jugar a fets i a amagar? O al pilla-pilla?T’estim cuca! Tenir aquesta sensibilitat sembla que a vegades puguis ser el pitjor que ens està passant, però saps què? Amb tu he après que és un regal!

    Me gusta

  3. Obre el vitral on restes acovardida i engega el teu caràcter fort i dur a la vegada que tendre i amorosit. La lluita se’t presenta accepta-la com un bé per enfortir-te davant les adversitats que puguin fer-te mal. Anton.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s