Inici de curs

Inici de curs. Classes, coreografies, varietat d’edats i nivells diferents i un desig de satisfer-los a tots. D’arribar-hi, de ser el suficientment clara, dolça, específica i fàcil perquè puguin agafar els passos amb facilitat, puguin fer els estiraments sense fer-se mal…Aprenguin. I disfrutin. Però en classes se’m barregen iniciats i veterans. Qüestions d’horaris. I és divendres a la nit, estic esgotada, vull arribar a tot i a tots i el braç em comença a dir que no. Em parla, m’estreny, m’apreta les cervicals fins l’omòplat. Em fa mal. I cridaria: – AAAAAAhhhhhhh!!! Estis esgotada! Vull anar a casa meva perquè sé que demà no em podré moure! Però somric i segueixo. Animo als nous, exigeixo als avançats i obvio un dolor insistent i intens que em parla del fons de l’ànima i em diu que és moment de parar.

Al llarg de la setmana, en més de 4 hores diàries d’exercici físic sense aturar he tractat amb tendres criatures de dos anys que ploràven perquè volien la seva mare, divertits i encuriosits infants de 3, 4 i 5 anys, repetidors de 6 anys als que he enyorat tot l’estiu, petits adults de 7,8,9 i 10 anys, pre-adolescents d’11 i 12 amb ganes de marxa i peus pudents, adolescents de 13, 14, 15, 16 i 17, inclús de vint-i-llargs amb més experiència sexual que jo i ganes d’emular balls de realities i pel.lícules. Somric, somric, somric…I és cert que sóc molt feliç, però el meu cos necessita cada any adaptar-se al ritme. I mentre el meu braç diu que no, el meu cap diu que sí, i la meva ànima intentarà trobar un equilibri entre els dos.

És l’inici de curs…

P.D.: I m’he apuntat dos matins a la setmana a Natació. Per fer una mica d’exercici…