(…)Una pàgina cada dia Carme, m’ho he proposat, per explicar-te tot el què està passant per aquí.
Durant el dia és impossible i ara a la nit m’acompanyen els roncs de l’avi. Però és igual, significa que respira, que és amb mi, que està al meu costat, i això últim cal que ho llegeixis literalment.
Passa tot massa ràpid. La vida se m’escola entre els dits i perdo el temps, perdo la noció de quan surt el sol i quan es pon. Cada dia em llevo sola i esmorzo sola. Malgrat la tristor, és l’únic moment que tinc al dia per dir-me que això també passarà, que malgrat tot, no em falta l’aire. El meu germà dormirà fins al migdia, esgotant els últims segons fins entrar a classe, i jo, esperaré amb impaciència, també amb por, que es llevi la meva mare.
Quan obri la porta, el cor em farà un salt. I no ho entenc, ja no pot fer-me mal. Hauré d’esperar que el cafè hagi recorregut tot el seu cos per poder mirar-la sense que em retorni un insult amb la mirada:
– On vas així? – Em dirà agressivament.
I hauré d’eviatr discutir-me, encara que la sang em bullirà per dins.
Encontrando la belleza y la creatividad en cada momento 
Les mares mai tallen el cordó del seu fill.Volen que siguin com ellss.( es una apreciació personal que la constato en el meu entorn )El pares homes aspirem a que siguin més que nosaltres ( al menys jo penso així, que tot és opinable)Hi ha un poema de Peman- Romances del Hijo, que jo l’he recitat mil vegades, que diu clarament tot això. Ja saps que pots disposar de mi virtualment.l’avi Anton.
Me gustaMe gusta
aquestes mares sempre tan exigents
Me gustaMe gusta
m’he perdut… en la literalitat, en els records de joventut, en anys anteriors, però si anaves guapíssima! ;oP (no com jo, embolcallada a base de draps jeje)
Me gustaMe gusta
Doncs ma mare sempre m’ha remarcat que he de ser diferent, que exploti el que sóc i tinc jo, sense imitar. De fet, ella i jo només ens pareixem en les nostres inclinacions polítiques, res més.Sóc diferent, i m’agrada. Et segueixo. L’Anton m’ha recomanat el teu bloc i li agraeixo.
Me gustaMe gusta
I en el fons, saps que t’estima, i que quan es tracta dels més propers, de vegades perdem el sentit de la ubicació, i el nord, i el sud i tot el que realment importa… No et desanimis!
Me gustaMe gusta