(…) Amor, el meu, perquè si no tinc aquest, encara no puc tenir el d’un altre. Però mentre penso això, ressegueixo amb els ulls la fotografia. Amb ella no sóc tan estricta com amb el mirall. Hi veig uns ulls impossibles de fer mai que em mirin de la mateixa manera que jo els ressegueixo.
Estimo aquests ulls, perquè mai seran meus.
Alguna cosa m’ho diu.
Vull escriure per venjar-me d’aquests ulls, de tots aquells que no han volgut mirar-me, o que ho han fet per jutjar-me.(…)
Encontrando la belleza y la creatividad en cada momento 
Apreciada dona d’aire: m’hauràs de perdonar el teu amable comentari al meu blog; he picat en l’enllaç sese adonar-me del que feia, i, en lloc de publicar-lo, l’he rebutjat. Així que perdona’m ha estat un lapsus. Espere que el vent no s’ahaja endut els pètals de la teua mirada.Petons.
Me gustaMe gusta
Amor propi, i tant, és el nostre ser i el nostre ésser.no així l’orgull que és l’amor propi fora de sí, embogit i no deixa veure els ulls dels demés encara que siguin guerxos… Cuida els teus u. i l’a. pr.Son el teu caràcter, el que pots brindar als demés i el que els altres veuen i poden estimar o rebutjar de tu.L’avi Anton. Queda bé,et tinc immens apreci.
Me gustaMe gusta
ara m’he perdut… i ben perduda… a veure 1997, uff! quina època aquella!
Me gustaMe gusta