Després d’un estiu inesperadament calurós (no més de 30 graus, tampoc ens passéssim), ja comença a arribar l’època «dels monzons» a Pamplona, la ciutat que m’acull des de fa gairebé quatre anys.
Aquest època inclou pluges sobtades i inesperades, en qualsevol moment, a qualsevol lloc, ajaguda a la gespa llegint davant un sol espetarrant per acte seguit, fugir corrents d’un diluvi sobtat. Em recordo força vegades eixugant les fulles del llibre amb l’assecador del cabell.
M’encanta la tardor a Pamplona. Una llum diferent, un clima diferent… Tots els contes que em llegien de petita, que parlaven de llars de foc, xemeneies amb fum blanc, castanyes i moniatos, guants, gorra i bufanda…van ser escrits per algú que va passar per aquí. Algú que va viure la tardor i l’hivern a Pamplona. Sens dubte.
Època de vespres ataronjats i rogencs, de melancolia i dels primers ofecs davant la calefacció central.
Enormes cases amb teulades de pissarra, exhalant un fum blanc, un alè hivernal de mans calentes dins el guants i nas vermell.
Tardor seguida d’hivern gèlid, nevat, pur, contingut, gairebé aguantant la respiració per tal que l’aire no entri pels ulls com ganivets que et tallen la retina i la fan plorar.
La primavera es farà esperar i passarà corrents, sense que gairebé ens adonem de la seva presència. Serà el moment d’emigrar, a altres llums, a una altra terra on el Mediterrani rega les primaveres i els estius més preciosos del món.
Ja hi haurà temps per tornar a la melancolia, al cel rogent, a les castanyes i xemeneies. A la tristesa de poeta, a la melancolia de l’escriptor, als vespres vora la llar de foc mentre a fora, cau una pluja de flocs purs, blancs i esponjosos, esperant ser trepitjats per algun nen que obrirà els ulls davant la llum de la neu, per primer cop.
Aquella calidesa de la llar de foc, d’una conversa entre amics observant el ballar de les flames, el fred a fora i com bé dius, el nas vermell!>Si és que no tenim res a envejar!
Me gustaMe gusta
a mi m’encata la tardor: els seus colors, sabors, la seva llum…
Me gustaMe gusta
Crea que no hi erets. Ja tornaré a llegir, en veig tres, feina. Anton
Me gustaMe gusta
Em sap greu no haver llegit sobre tot els tres pàrrafs últims, és preciós com si ho toquessis. Toques la fibra i això no sempre s’aconsegueix./ Vaig pujant deu ser un escalonat controlat, per que si el nivell puja massa tinc por de la relliscada. A meva edat ja les cames fan figa / Jo pujo. Anton
Me gustaMe gusta