Llàgrimes

– Si tan sols pogués plorar.. – Va dir en veu alta mirant-se al mirall de fit a fit.– Necessito plorar…- I va aclucar els ulls amb força intentant produïr en ells una reacció semblant al dolor, un impuls semblant a una llàgrima.Res. Potser feia tres anys, després d’una mort tràgica que visqué en primera … Continúa leyendo Llàgrimes

Vells amics

Feia molt de temps que no connectaven de la manera que ho estaven fent en aquell dinar. La Marina se sentia ella mateixa, relaxada i tranquila. Per primera vegada, notava la seguretat de que ell també estava deixat anar. Es recolzava relaxadament en la cadira, amb els hombros endarrera i les cames obertes. Estaven en … Continúa leyendo Vells amics

Catalunya

Bé, estic morta dels nervis. He trobat un bitllet d’avió per anar a Barcelona avui, surto en dues hores. Ja podeu comprovar que em fa pànic això de volar. I sola? sense poder apretar el braç de ningú…a veure què passa. Porto a sobre un remei de Flors de Bach per si entro en estat … Continúa leyendo Catalunya

La mare

(…)Una pàgina cada dia Carme, m’ho he proposat, per explicar-te tot el què està passant per aquí.Durant el dia és impossible i ara a la nit m’acompanyen els roncs de l’avi. Però és igual, significa que respira, que és amb mi, que està al meu costat, i això últim cal que ho llegeixis literalment. Passa … Continúa leyendo La mare

El mercat

Vaig llevar-me a les cinc. Sabia que a les cinc i mitja l’avi ja seria al mercat. Esperava trobar alguna resposta en el seu silenci.El carrer era fosc i feia molt de fred.Vaig entendre perquè no vaig sentir parlar mai a l’avi: la boira que recorria el món aquella hora, era suficient. Per què destorbar-la?Amb … Continúa leyendo El mercat

Amor propi

(…) Amor, el meu, perquè si no tinc aquest, encara no puc tenir el d’un altre. Però mentre penso això, ressegueixo amb els ulls la fotografia. Amb ella no sóc tan estricta com amb el mirall. Hi veig uns ulls impossibles de fer mai que em mirin de la mateixa manera que jo els ressegueixo. … Continúa leyendo Amor propi

Juguem a ser escriptors

Per poder escriure, necessito posar-me les ulleres. És l’ única manera que veig saltar les paraules, una darrera l’altra a través dels vidres, enormement graduats, per cert, de les meves lents. És l’única manera que puc posar paraules sobre un paper. No us dic que moltes vegades, la majoria, m’agafen pensaments inesperats, literaris, fent les … Continúa leyendo Juguem a ser escriptors

Tallar

Quantes persones coneixeu que s’hagin assegut davant d’un amic i l’hi hagin dit: – Hem de parlar. Ja no m’ho passo tan bé amb tu com abans, has canviat o simplement hem evolucionat de diferent manera. Necessito que ens prenguem un temps, hauriem de conèixer noves persones. La veritat és que fa riure. Fa riure … Continúa leyendo Tallar

Els monzons

Després d’un estiu inesperadament calurós (no més de 30 graus, tampoc ens passéssim), ja comença a arribar l’època “dels monzons” a Pamplona, la ciutat que m’acull des de fa gairebé quatre anys. Aquest època inclou pluges sobtades i inesperades, en qualsevol moment, a qualsevol lloc, ajaguda a la gespa llegint davant un sol espetarrant per … Continúa leyendo Els monzons