Apretar les dents

Noto que sense voler apreto amb força les dents.
La nit és inquieta per mi aquests darrers dies. Quelcom que espero amb antel.lació, amb el dubte de si avui serà el dia en el que podré concil.liar el son. La foscor desperta tots els dubtes, tots els somnis.
Totes les veritats.
Tancar els ulls és obrir l’interruptor de la ment que deixa escapar esvalotats, agosarats, empenyent-se els uns als altres, tots els pensaments retinguts durant el dia. El rebombori no em deixa dormir.
Una sola frase, que ressonà dins meu, i ha fet no pugui trobar repòs en res ni en ningú. Una sola frase que m’ha arrancat de la pau en la que creia habitar.
No hauria d’haver parat l’orella. I tot i no ser religiosa, penso en Eva. Tampoc ella hauria d’haver mossegat la poma. Així, cap de les dues hauriem perdut el nostre Paradís.