Jo tinc una amiga que davant meu, un bon dia, va matar una aranya amb el peu.
– Per què? – Vaig preguntar-li jo, horroritzada.
– Perquè em fan por.
– Ah, així doncs el.liminem totes aquelles coses que no ens agraden i ens fan por? De fet, tu no m’acabes de caure bé. Em permets que et mati?
– Jo no en tinc la culpa de no caure’t bé.
– L’aranya tampoc en tenia la culpa de la teva por.
Estic totalment d’acord. Si de cas, ens hauriem d’allunyar-nos d’allò que ens fa por, o bé enfrontar-nos, que no vol dir matar-los… per això passa el que passa,… que la gent mata cada dos per tres!!!>>Jo si em trobo una aranya que no em sol passar, l’allibero!!! >>Salut i continua escrivint!!!
Me gustaMe gusta