El salt definitiu no és pujar la cama més amunt, ni saltar més alt, ni aconseguir aquell pas que porta temps entrebancant-se cada vegada que arriba. El salt definitiu és el que et fa prendre la decisió i el compromís d’anar cap endins, de comprometre’t fermament amb la teva pròpia felicitat molt abans de dedicar-te a proporcionar-la als altres.
És aquell que et diu que ja n’hi ha prou de postergar més temps la teva pròpia vida perquè ara ja és urgent, és gairebé com una emergència. La teva vida entra per la porta d’Urgències i necessita ser atesa d’immediat. La teva vida et diu que se t’ha donat un talent però que sense treball i disciplina, aquest mor en l’oblit, es perd en el temps-espai i no pot ser recollit ni salvat per ningú altre que no siguis tu. Aquesta és la teva responsabilitat.
Aquest és el gran salt, el que finalment aconsegueix que pugis la cama més amunt, que saltis amb més força i que aquell pas flueixi finalment. Com a conseqüència, no com a un fi en sí mateix.
Encontrando la belleza y la creatividad en cada momento 
Impressionant. Com aquell conte que vaig llegir fa poc, on es deia que per volar s’havia de ser valent i córrer un gran risc, perquè t’has de tilar de molta alçada per poder desplegar les ales i enlairar-te… Si ho fas des d’una cadira, caus, és inevitable.
Me gustaMe gusta