Quaranta euros al mitjó

Quan va anar al caixer, sentia el cor accelerat. Una mescla de culpabilitat i emoció. Com si estigués a punt de posar el primer pas a la seva llibertat. Va pensar en treure cinquanta euros, però se’n va desdir perquè es notaria massa, no els podria justificar.Havia estat un error posar els comptes en comú … Continúa leyendo Quaranta euros al mitjó

Que te pilla el toro…

Era a la meva casa de la infància, a l’habitació on vaig créixer. Tenia les parets rosa salmó. La recordo perfectament. I ja érem grans i tu eres allà, amb mi. De sobte ho deixaves caure. M’havies enganyat amb una de les meves millors amigues. Com podia ser? I desapareixies de la meva vida. Així, … Continúa leyendo Que te pilla el toro…

Vértigo

És com aquella cançó de l’Ismael Serrano: «recibiré postales del extranjero (…) ¿cómo estáis todos? te echo de menos. Cómo pasa el tiempo.» Ahir, 23 d’Abril, em trobava asseguda en una terrassa d’un bar. D’un poble llunyà. Amb un nom inimaginable per mi fa cinc anys. O sis. o set, o deu…A la terrassa de … Continúa leyendo Vértigo

El salt definitiu

El salt definitiu no és pujar la cama més amunt, ni saltar més alt, ni aconseguir aquell pas que porta temps entrebancant-se cada vegada que arriba. El salt definitiu és el que et fa prendre la decisió i el compromís d’anar cap endins, de comprometre’t fermament amb la teva pròpia felicitat molt abans de dedicar-te … Continúa leyendo El salt definitiu