La nit anterior, quan la Martina sortí de la cafeteria on treballava, esgotada de servir sopars, agafà el camí de casa. Vivia una mica lluny de la feina, però l’hi agradava fer el trajecte a peu, tot fumant. Tot i que era la una de la matinada, feia bon temps perquè era estiu. L’hi agradaven aquells passejos. Cansada del bullici de la feina, es submergia en una espècie de romanticisme místic, envoltada del fum del cigar.
L’hi va sonar el mòbil. A aquella hora?
SMS: Estic sopant amb un noi molt guapo que no para de parlar de tu.
Va somriure i l’estómac l’hi va fer un salt. Va respondre:
SMS: Qui és? No en conec pas cap de noi guapo apart de tu, Jordi. I clar, crec que amb en Brad Pitt no estaràs sopant. O sí??
El telèfon va sonar tot seguit.
– Ei, que sóc jo el noi guapo.- Es va sentir abans que tingués temps de respondre.
Ella va esclafir en una rialla. Contenta.
– Què feu? Aquestes són hores de sopar?
– Estàvem ja fent el cafè.- Va dir en Marc. – Es veu que en Jordi t’ha enviat un missatge a traïció sense dir-me’n res.
– Com estàs? Jo ara he sortit de treballar i anava cap a casa. Estic força cansada.
– Ja m’ho imagino. Per mi ja és cap de setmana i a tu et ve la feina forta.
– Doncs sí.
– Escolta, què fas demà? Demà a la nit, vull dir.
– Treballo, és el què estàvem dient ara. – Es veurien? Es va sobresaltar la Martina. Havien decidit no fer-ho. Potser feia un mes que només parlaven per telèfon i s’enviaven missatges al mòbil.
– És que hem dit amb els amics d’anar a Millenium demà. Però jo només vindré si tu hi ets i vols venir-hi.
– Ja. No ho sé. Potser sí. No sé com acabaré de treballar, el diumenge m’hi torno a posar. – Va dir la Martina dissimulant la seva emoció.
– D’acord. Per què no em dius alguna cosa demà al vespre, si veus que en tens ganes?
– D’acord.
– Tindràs ganes?
– Espero.
– Jo també.
– Bona nit preciosa.
– Bona nit.
Ja no podria dormir dels nervis. N’estava segura.
Encontrando la belleza y la creatividad en cada momento 