Premi

Aquesta setmana, la que considero la meva germana, va deixar-me un missatge sorpresa al meu bloc. Resulta que m’havia concedit aquest premi. Premi que agraeïxo moltíssim però poc merescut per les raons que cito ara mateix: fa dos dies no sabia ni com s’adjuntava una foto; escric poquíssim perquè encara lluito amb la vergonya de saber que en una altra pantalla lluny d’aquí algú pot estar-me llegint i interpretant entre línies què és el què sento o intuïnt, encara que només sigui una mica, qui sóc; quan algú em deixa un missatge i vull agregar el seu bloc, no ho sé fer; ni posar l’enllaç aquell tan bufó amb les fotos del flickr; ni el comptavisites, encara que per sort sé que no en són gaires..Tot i així, agraeïxo la seva confiança no en el que he escrit fins ara sinó en el que sap que escriuré a mesura que vagi agafant confiança. I més ara, que començo a ressucitar d’unes angines terribles que m’han tingut al llit varis dies amb molta febre i que m’han fet valorar la possibilitat d’expressar-me en un àmbit com aquest, tan personal i alhora anònim. De vegades, aquestes experiències sí que són un premi.