Les meves converses amb l’Ulisses

Fins el mateix dia que vaig conèixer l’Ulisses, la meva vida havia estat plagada de prejudicis. Jo lluitava per una vida més autèntica però en realitat la meva ment estava plena d’imatges equivocades, vivia pol.lucionada pels tabús culturals de la meva societat, encara que sempre havia volgut lluitar per viure’n al marge.
Quan em van proposar treballar amb un noi amb Psíndrome de Down, he de reconèixer que inmediatament vaig pensar en babes, en caps que no es sostenen, en grups de persones pel carrer conduïdes per monitors acabats de sortir d’un grup scout. Reconec que tots els meus tabús i prejudicis es posaren en marxa i sobretot en alerta.
Ara m’adona que fins aquell moment, havia hagut d’aguantar i presenciar coses terribles de persones perfectament vestides de marca, de «traje», de gent amb carrera, bons cotxes, fills… i socialment exitosos.
Qui m’havia de dir que l’Ulisses seria un dels millors mestres que la vida em posaria al davant. Qui m’havia de dir que l’Ulisses m’obriria els ulls a una nova manera de viure i veure la vida, passant pel cor i no per la ment.
El dia que vaig rebre el mail proposant-me treballar amb ell s’inicià una odissea en la que encara seguim navegant en el moment en el que em poso a escriure aquestes lletres, sense saber si arribarem mai a port.