EX-

Tinc un amic al que respecto molt. És molt religiós i podries pensar fàcilment que s’ha escapat del Seminari. Però no s’ha de jutjar a la gent per l’aparença. Això ho vaig descobrir el dia que ens vam trobar en un bar i ell ja duia dues cerveses a sobre.
Fa poc em va visitar i passejant i parlant de com havien canviat les nostres vides en pocs anys, va recordar-me aquella vegada que l’hi vaig suplicar a ell i a uns quants amics més que em fessin d’escut humà per una cita a cegues.
Una nit de borratxera amb el meu millor amic i dos ex-amics gays, vaig conèixer gràcies a una aposta a un noi impressionantment guapo. Jo anava tan borratxa que no recordava que fos tan atractiu, ni m’hi vaig fixar. El meu millor amic em deia que jo era capaç de lligar-me a qui volgués, i jo l’hi deia que no, que no em menjava un rosco. Per demostrar-li, vaig escollir al xicot més guapo i m’hi vaig acostar. Vaig guanyar. No em va fer cas.
Quan vam acabar de destrossar la nit, tornant cap a casa, ens vam creuar amb ell i l’amic que l’acompanyava. Recordo dir-li: – Ei, vine cap aquí! Tu ets el noi que no m’has fet ni cas abans. Dóna’m el teu telèfon! I obedientment me’l va donar. Havia perdut l’aposta.
L’endemà l’hi vaig enviar un missatge per disculpar-me i d’aquí va néixer una relació via sms. El dia del meu aniversari passats 2 mesos, vam decidir trobar-nos. Ell em va dir que era un morenàs d’ulls blaus i totes les meves inseguretats es van disparar. Necessitava un escut humà.
No cal entretenir-nos amb detalls d’aquella nit però vaig presentar-me al bar on ens havíem conegut amb una escorta de 6 nois i una amiga. El vaig veure només entrar…GUUUUUUAAU! Ell no em va veure i jo el vaig observar durant mitja hora i dos Martinis. I ja està. Van ser 8 mesos intensos i dramàtics que van acabar amb un herpes a la meva esquena i ell desaparegut del mapa d’un dia per l’altre, sense donar senyals de vida.
Vam riure molt recordant la història i com ara visc en parella i la meva vida ha fet un gir de 180 graus. Però em mira als ulls i em diu:
– Les dones us enamoreu d’un fill de puta i us acabeu casant amb un bon noi. Però sempre us recordeu del fill de puta. El guardeu en la vostra ment com una fantasia que us acompanya tota la vida.

Em va sentenciar.
– No ens oblidem mai dels homes que ens han fet mal?
– Vivim la resta de la nostra vida esperant que ens vinguin a rescatar, que ens demanin perdó de genolls i que ens arrosseguin cap a una vida a l’abisme, de sexe i emoció?
– És la manera contemporània d’esperar el Príncep Blau que esperaven les nostres mares?
– Es pot estimar profundament un home i desitjar-ne bojament un altre, sense que cap dels 2 factors es vegi afectat?
És cert que el dia que aquest ulls blaus va tornar a treure la poteta per la meva vida, que ho fan, tot un cúmul de sensacions es va apoderar de mi, com una primavera precipitada. Però també és veritat que una aprèn a cuidar d’ella mateixa i prefereix clavar-se una grapa a repetir el mateix, així que, es queda amb el bon noi i guarda una fantasia eterna i perfecta d’una nit, una discoteca i uns ulls blaus. Perquè és saludable, perquè és secreta i perfecta i sobretot, per què escollir quan es pot tenir tot?

El post EX- ha aparecido por primera vez en Miss Red Cape