Una taula, un joc de cartes i,
el temps s’escorria lentament,
sense presses.
Una rialla, uns ulls que es clouen i una persona que lluitava per mantenir-los desperts.
Sobre els caps, dues llums càl.lides que, sense il.luminar, donaven l’escalfor i protecció que ens rodejava.
La cuina en funcionament: paelles, forquilles i extractors mentre una ànima dèbil però viva, es movia entre els estris amb gràcia i agilitat.
Un cos en pau roman davant el televisor, esperant ser servit per qui més estima.
Content, d’estar rodejat d’éssers petits i nerviosos
que no el deixen viure,
que el fan patir i riure, i que,
l’hi donen vida.
El temps s’escorria lentament,
en pau, amb la confiança que tot aniria bé,
amb la confiança que sempre tindria aquelles dues persones al meu costat per cuidar-me, protegir-me i estimar-me.
Sense demanar-me res a canvi.
El post Dedicat als avis: 15 anys. ha aparecido por primera vez en Miss red cape
I la majoria de cop que els vas necessitar, estaven allà. Encara em sembla recordar la cara del teu avi, i la teva mirava mentres el guaitaves! Segur que per ell, aquest és el millor regal del dia de reis! >>Petons guapíssima!
Me gustaMe gusta