Mes: enero 2008

I de sobte ho vaig veure clar: la meva cara no podia dibuixar cap dels somriures d’abans, no podia expressar cap emoció que no sentia, no podia fer veure que estava a gust, no sortien paraules de la meva boca…No tenia res a dir-li. La meva careta havia caigut. Del tot. No sabia ni com … Continúa leyendo CARETES

Què fàcil seria que en un determinat moment, el meu cos hagués assolit la saviesa necessària com per indicar-me que els meus límits estaven sent traspassats en aquell precís instant. Quina ràbia quan, una nit qualsevol, que has estat rodejada de persones que aprecies, te’n vas a dormir amb una sensació estranya.L’endemà t’aixeques rabiós. No … Continúa leyendo LÍMITS

En la última visita que vaig fer a la meva homeòpata, ara fa 3 setmanes, em va dir que estava presa de totes les pors atàviques que existeixen.Atàviques?? Atavisme: aparició en un individu d’un caràcter presentat per un avantpassat llunyà i desaparegut en els avantpassats immediats o pròxims.En el meu cas: por a morir-me de … Continúa leyendo PORS ATÀVIQUES

Ell l’hi va agafar la mà i l’hi va dir:– Ningú vol dir-me què tinc, tothom m’amaga el què em passa. Jo sóc valent per lluitar i tirar endavant, però si no me’n surto en aquesta lluita, no oblidis, que des d’allà on sigui, faré tot el possible per ajudar-te.Recordo que en aquell moment, vaig … Continúa leyendo ADÉU