CARETES

I de sobte ho vaig veure clar: la meva cara no podia dibuixar cap dels somriures d’abans, no podia expressar cap emoció que no sentia, no podia fer veure que estava a gust, no sortien paraules de la meva boca…No tenia res a dir-li. La meva careta havia caigut. Del tot. No sabia ni com … Continúa leyendo CARETES

LÍMITS

Què fàcil seria que en un determinat moment, el meu cos hagués assolit la saviesa necessària com per indicar-me que els meus límits estaven sent traspassats en aquell precís instant. Quina ràbia quan, una nit qualsevol, que has estat rodejada de persones que aprecies, te’n vas a dormir amb una sensació estranya.L’endemà t’aixeques rabiós. No … Continúa leyendo LÍMITS

PORS ATÀVIQUES

En la última visita que vaig fer a la meva homeòpata, ara fa 3 setmanes, em va dir que estava presa de totes les pors atàviques que existeixen.Atàviques?? Atavisme: aparició en un individu d’un caràcter presentat per un avantpassat llunyà i desaparegut en els avantpassats immediats o pròxims.En el meu cas: por a morir-me de … Continúa leyendo PORS ATÀVIQUES

ADÉU

Ell l’hi va agafar la mà i l’hi va dir:– Ningú vol dir-me què tinc, tothom m’amaga el què em passa. Jo sóc valent per lluitar i tirar endavant, però si no me’n surto en aquesta lluita, no oblidis, que des d’allà on sigui, faré tot el possible per ajudar-te.Recordo que en aquell moment, vaig … Continúa leyendo ADÉU

EX-

Tinc un amic al que respecto molt. És molt religiós i podries pensar fàcilment que s’ha escapat del Seminari. Però no s’ha de jutjar a la gent per l’aparença. Això ho vaig descobrir el dia que ens vam trobar en un bar i ell ja duia dues cerveses a sobre.Fa poc em va visitar i … Continúa leyendo EX-

INFELICITAT. Febrer 2007.

Hi ha gent incapaç de ser feliç? Podria dividir-se el món en aquells que són capaços de viure la vida sense complicacions i aquells que treiem fum del cap de tant pensar inclús sobre la capacitat de ser feliç que té una gota d’aigua? (i tinc testimonis que han presenciat igual que jo una conversació … Continúa leyendo INFELICITAT. Febrer 2007.

Dedicat als avis. 15 anys.

Una taula, un joc de cartes i,el temps s’escorria lentament,sense presses.Una rialla, uns ulls que es clouen i una persona que lluitava per mantenir-los desperts.Sobre els caps, dues llums càl.lides que, sense il.luminar, donaven l’escalfor i protecció que ens rodejava.La cuina en funcionament: paelles, forquilles i extractors mentre una ànima dèbil però viva, es movia … Continúa leyendo Dedicat als avis. 15 anys.